PARCS EOLICS
VICENT ÀLVAREZ.-Vocal del CONSELL VALENCIÀ DE CULTURA
He participat en una taula redona sobre el Parcs Eòlics que estan proliferant sense ordre ni concerts en les nostres comarques de l´ interior. La necessitat de donar resposta al repte de les noves energies esta abordant-se sense tindre en compte els valors patrimonials, mediambientals i paisatgístics.
El Pla Eòlic Valencià aprovat pel govern del PP esta portant-se endavant sense una pla més ample i, amés a més, esta afectant negativament a mols llocs emblemàtics del país. Aquestes serien unes conclusions compartides per la quasi totalitat dels participants del debat al Club Levante de l’altra vesprada al Club Levante. Òbviament l’alcalde d´Enquera no ho veia així, puix demés de ser fidel al que mana el seu partit ha tret una compensació econòmica a favor del seu ajuntament.
La pròpia Sindicatura de Greuges ha alertat sobre la manca de fonamentació concreta d’alguns emplaçaments i l´ inexistencia dels estudis previs corresponents que justifiquen l´ ubicació.
En aquest cas comprovem una constant de la practica dels que governen , fan lleis que no es compleixen, declaren pars protegits, reconeixen el valor mediambiental de zones concretes, però, deixen que les empreses i les immobiliàries projecten allà on lis interessa. Al 2004 es va aprovar la Llei d´ Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, segons aquesta tenien que elaborar-ne uns plans territorials tant de tota la comunitat com per comarques, fins i tot hi havia un pla de l’horta. Res de res. Es deuria crear un Institut del Paisatge, igual una promesa incomplida.
L´ aplicació i desenvolupament de la llei citada implicaria necessariament revisar moltes actuacions i projectes, i que les previsions d’ordenació territorial primaren sobre els plans municipals d’ordenació urbana. Doncs be, la llei ha estat una simple operació d´ imatge, ja tenim llei, sobre el paper. Podrien citar molts exemples, la realitat és allò que compta. Així seria el cas de Cabanes, es fa el Catàleg de Zones Humides, s´ inclou el Prat, a rengló seguit ,però, en deixa que al costat del Prat s´ aprove un PAI. Es va a declarar com bé d’interès cultural San Pere de Castellfort, i es deixa fer una instal·lació d’uns molins brutals davant mateix de la zona protegida. Contradicció o mala fe ?.
Tenim una situació de fets consumats, amb unes lleis que no s’apliquen mentrestant la cosa va endavant. Caldrà fer quelcom, revisar el Pla Eòlic, clar que si i tanmateix : exigir el compliment de les lleis i que es planifique d’altra forma, anar als tribunals, fer entendre a la gent que el diners d´avui poden ser misèria pel futur. Aquestes i altres reflexions van estar presents entre la gent que hi érem, llàstima que resulte molt difícil ampliar l´ audiència.
Les comarques de l’interior estant patint les urgències de les urbanitzacions costaneres i del productivisme. En moltes ocasions, els veïns dels pobles afectats creuen que amb els diners que donen les empreses eòliques eixiran de la penúria, la veritat és que no serà així.
